Una setmaneta intensa

La veritat és que aquesta setmana ha donat molt de si. Va començar ja interessant amb la puja que vam fer pel pis de Solna per valor de 1.650.000 corones sueques. Com el tema del lloguer a Estocolm està molt complicat (com ja vaig comentar en entrades anteriors hi ha cues d’espera de fins a 20 anys a certes zones de la ciutat), en moltes ocasions l’única opció que et queda és comprar. I com a nosaltres ens agrada integrant-se en tots els sentits ens hem embarcat també en aquesta aventura, jeje. Tot anava lligat fins el dijous, la nostra aposta pel pis era la més alta i semblava que ja casi el teníem. Mira que som ingenus… la tarda del dijous va ser una batalla contra un altre noi que també volia el pis. Ens va superar la nostra aposta inicial, nosaltres vam tornar a superar la seva, ell un altre cop ens va superar i així fins que vam fer una aposta per 1.750.000 i es va rajar. Yuhuuuu! Pis nostreeee! Espanyolitos 1 – Estocolmense 0! Oh yeah!

El pis es troba a Solna, a uns 10 minuts caminant de l’estació de metro Solna Centrum, a 6 minuts de l’estació de tren de Solna i a 4 minuts de l’estació d’autobusos. Vaja, que estem ben comunicats. És una construcció dels 70 però el pis ha estat reformat aquest mateix 2012, així que fantàstic. Te uns 57 m2 però molt ben aprofitats i 100% habitables, sense passadissos ni punts morts. A més te un balconet que els dies de sol donarà molt de si. Ja tinc ganes de que arribi el dia 1 de juny per mudar-nos! I com una cosa així s’havia de celebrar el divendres vam anar el Kike, l’Anna i el Claes a sopar al Köttbaren. Nosaltres no hi havíem estat mai i la veritat és que està molt be, vaja que repetirem segur, jeje. Moltes gràcies nois per la tarda/nit del divendres, va estar molt be 🙂 Ara queda cel·lebrar-ho amb la resta de les noietes catalanes per Estocolm, tot i que el dimecres a la nit ja vam fer un “preludio” la Natàlia, la Marta, la Lorena, la Laura, el Kike (infiltrat) i jo, i vam anar a sopar al Vapiano. Nyaaam.

Anna, Claes i jo en el Köttbaren

Kike, Claes i jo en el Köttbaren

Marta, Natàlia, Lorena, Laura i jo en el Vapiano (el Kike feia la foto :p)

I ara canviant de tema, quin dia més macu que ha fet avui! A les 5 del matí ja feia un sol que increïble, no hi havia ni un núvol (tot i que sent sincers cap a la tarda s’ha emboirat una mica, però bueno, un detall sense importància, jeje). Aprofitant aquest magnífic dia el Kike i jo hem anat a la illa de Långholmen a donar una volta. Mira que la tenim al costat de casa però no hi havíem anat mai encara! Te uns paissatges molt bonics i dona un gust caminar per allà… i fins i tot te una platjeta de sorra! Com a curiositat, per aquells que no ho sapigueu, a l’illa de Långholmen és on antigament hi havia la presó d’Estocolm. L’antic edifici de la presó encara es troba a l’illa i a estat reformat i transformat en un hotel/hostal mantenint les característiques típiques d’una presó, és a dir, les habitacions són cel·les.  Per acabar de rematar el dia hem anat a corre i he fet rècord personal: 8.81km and 55 minuts, yessss! Hem sento realitzada, jaja. Vaja una setmana completeta, ja me’n puc anar a dormir tranquila.

Cafetería de la presó de Långholmen

Kike-Lagartija-Esquirol

Platja de Långholmen

Kike prenent el sol a les roques de Långholmen

Anuncios

Valborg

Obro aquesta entrada parlant del “Valborg”, festivitat sueca celebrada el 30 d’abril. El Valborg provè històricament de les celebracions vikingues a la fertilitat on l’arribada de la primavera es celebrava amb l’encesa de fogueres a la nit. El propòsit de les fogueres no era un altre que el d’espantar als esperits malignes i a les bruixes.

Avui en dia el Valborg es continua celebrant encenent fogueres a tot arreu del país i la comunitat sueca s’ajunta per ballar, cantar i beure. La celebració comença pel matí, on a moltes parts del país es mengen maduixes i es beu champagne per esmorzar. Cap a la tarda els suecs van cap als parcs per fer picnics i encendre barbacoes i a mesura que el sol es va ponent, van tirant cap alguna de les diverses fogueres que hi ha escampades per les ciutats. Nosaltres vam anar a la foguera de Riddarholmen, al costat de Gamla Stan, i la veritat és que estava a petar de gent (sembla ser que els suecs deixen de ser antisocials per un dia, jeje). El discurs abans de la foguera va ser etern i la banda de música era un conyazo… semblava més aviat un velatori que una celebració. Algú els hi ha d’explicar a aquesta gent que en situacions com aquesta la música ha de ser alegre, que estem celebrant l’arribada de la primavera, la fi del fred! Sembla que els hi sàpiga greu i tot deixar la neu enrere home…! Però be, apart d’aquest detall, l’encesa de la foguera va estar be. Era una foguera bastant gran i el paisatge que hi havia de fons amb l’ajuntament i la posta de sol ho feien molt bonic.

Foguera a Riddarholmen

Vistes a l’ajuntament des de Riddarholmen

El dimarts vam anar a Kungsträdgården a veure les flors florides dels cirarers. La veritat és que era súper maco i amb el dia tant esplèndid que feia encara lluïa tot més. Nosaltres vam comprar unes empanades xilenes que hi havia en una paradeta del parc i ens vam asseure en un dels bancs sota els arbres. Que be que s’estava! Hagués pogut estar allà assentada durant hores.

Jo sota els cirares florits

Cirarers

I canviant de tema. Ahir hem va arribar la guitarra (bueno en veritat es veu que feia dies que estava a correus però se’ls hi havia oblidat enviar-me la notificació…). És súper xula i sona moooolt bé 🙂 Tenia mono de tocar la guitarra desprès de tant de temps. L’únic que fa mandra (i mal) és el tenir que passar un altre cop per tot el procés de formació de “callos” en els dits… però be, és el que toca, jejeje.

Guitarra nova 🙂

Des de Munich

Avui actualitzo el blog des de Munich, ciutat situada a la Baviera alemanya. Per aquells que no hi hagueu estat us la recomano al 100% doncs és una ciutat fantàstica. A mi personalment m’està agradant més que Berlín, la trobo més esplèndida i ben cuidada. Els edificis són impressionants, i no només els que apareixen en les guies de viatge com a punts d’interès sinó pràcticament tots. Gairebé tots els edificis de la ciutat tenen detalls que val la pena parar-se a mirar-los… vaja, que et podries estar tot el dia fent fotos.

Jo posant amb els vestis típics 😛

Er Kikeeee

El temps ens està acompanyant molt. Tant ahir com avui hem tingut temperatures molt altes (uns 22º-25º) que la veritat és que venint des de Suècia s’agreixen (el dimarts quan vam sortir d’Estocolm plovia i teníem 6º). Ens hem patejat pràcticament tota la ciutat, fins el punt de que tinc els peus plens de butllofes… espero que demà no hem facin mal i pugui continuar amb la visita. Els llocs que he visitat de moment i que més m’han agradat són:

–       Marienplatz: És la plaça central de la ciutat i és on està situat l’ajuntament.

Ajuntament

–       Hofbräuhaus: És dels restaurants més populars de Munich. A l’entrar et transporta automàticament als temps de l’antiga baviera, amb els camarers i camareres vestits amb el trajes típics de la zona i portant unes 8 jarres de cervesa a la mà a la vegada (cada dia es serveixen més de 10000 litres de cervesa). És enorme i te varies sales amb taules llargues de fusta on disfrutar d’una bona mass (jerra d’un litre de cervesa). El Hofbräuhaus es va inaugurar 400 anys enrere i va ser on es va iniciar el moviment nazi.

Kike amb un mass en el restaurant Hofbräuhaus

–       Viktualienmarkt: Es tracta d’un mercat a l’aire lliure on pots trobar pràcticament de tot, des de fruita i verdura fins a peix i salsitxes alemanes passant per productes exòtics i de decoració. I parlant de salsitxes, la que és típica aquí és la Weißwurst, que és una salsitxa blanca cuita. Tradicionalment es fan durant la matinada i es consumeixen al matí per esmorzar en els mercats i tabernes amb mostassa.

Una de les parades del mercat

Alemanys bebent cervesa i menjant WeiBurst en el mercat

 

–       Englische Garten: És un parc enorme situat al mig de la ciutat. Hi ha un riu que el travessa on hi ha gent fent surf, molt guai la veritat. Si camines cap al fons del parc et trobaràs amb el “Monopteros” i la “Chinesischer Turm (torre china)”. Val la pena dedicar-li una horeta (per cert, si fa bon temps com avui pots veure als alemans estirats a la gespa prenen al sol tal y como Dios los trajo al mundo… aquests alemans no es tallen, jejeje)

Gent fent surf en el riu

Gent fent surf en el riu

Chinesischer Turm

Encara no hem decidit que veurem demà quan el Kike acabi de treballar ni el dissabte, volíem anar al castell de Neuschwanstein que per les fotos i el que hem llegit és espectacular i que és el que va utilitzar Walt Disney per inspirar-se en el disseny del castell de Disneyland. El camp de concentració de Dachau i el camp del Bayern de Munich, el Alianz Arena, també entren com a possibilitats… està clar que a tot no arribarem per falta de temps, així que ens haurem de decidir per on tirar.

Neuschwanstein Castle (aquesta foto no és meva)

PD: Anda que no van celebrar ni res els alemanys ahir la victòria del Bayern contra el Madrid, jaja. Si és que quan es tracta de futbol els alemanys trenquen amb la coraça estricte que porten posada tot el dia a sobre i es transformen en un garrulillos 😛

Barça – Madrid

Fa ja uns dies que no escric res al blog, no per falta de ganes sinó més aviat perquè no m’ha passat gaire cosa nova últimament. Però avui l’ocasió s’ho mereix: a les 20.00 al Camp Nou, Barça-Madrid! Quins nervis i que malament que ho estic passant ja! Espero que guanyem perquè sinó a mi hem pot donar alguna cosa… sort que veurè el partit envoltada de gent i en cas de que hem doni un infart podran avisar a una ambulància (o millor a un taxi si realment volen que arribi en vida a l’hospital. I és que si hi ha una cosa que no funciona be a Suècia és el tema de les ambulancies. Tarden moltíssim en arribar (i això si finalment arriben, que hi ha cops que ni es presenten). Considerat afortuant si al cap de 30 minuts de trucar la ambulància ha arribat. En canvi els taxis son súper efectius… és igual l’hora o on estiguis. Tu truques a un taxi i amb 2 minuts el tens allà). Anirem a veure el partit a casa de l’Anna i ens reunirem tot el grupillo catalano-culè per animar al barça i fer pinya (amb l’excepció del merengón del Kike, que el deixem venir però sempre i quan es comporti i no animi massa al Madrid, jeje). La noche promete, bon ambient i bona gent. Visca el Barça!

Camiseta cortesia de l'Anna Corella 😛

I bé, canviant una mica de tema i deixant els colors i sentiments blaugranes en un racó per uns minuts, el pròxim dimarts 24 d’abril anem a Munich! Yuhuuuu! La veritat és que ja en tinc ganes, em fa una il·lusió tremenda anar caminant pel carrer i veure les típiques coses que no tindrien que faltar mai en una ciutat com déu mana (com per exemple els Starbucks. La veritat és que no entenc com s’ho fan els suecs per sobreviure sense el White Chocolate Mocha). A veure que tal és Munich però de moment per les fotos que he anat veient i el que he llegit te molt bona pinta. A més a més, el dimarts juguen el Madrid versus el Bayer de Munich així que podré celebrar en territori germano l’eliminatoria del Madrid a la Champions. Millor impossible vaja 😛 Quan torni del viatge ja tornaré a actualitzar explicant una mica com a anat el viatge (i adjuntaré una foto del Kike plorant per la derrota del seu estimat Madrid, jijiji)

Apunt cultural: Ahir estava llegint les noticies sueques en el diari i una de les noticies deia que havien fet fora a un policia per acceptar un suborn… i direu, si és que al final tots estem fets de la mateixa pasta, la pela es la pela. Doncs be, el cas és que el suborn en qüestió va consistir en comprar-li una amanida que costava 6 euros al policia per dinar. Que trist, si es que aquests suecs son frikis de debò… a mi m’intenten subornar comprant-me una amanida i l’únic que podria fer és riurem del pobre pringadillo.

Let it snow… again

Just quan semblava que l’hivern s’havia acabat a Estocolm, avui dia 31 de març s’ha posat a nevar una altra vegada. És ja el tercer “amago” d’arribada de primavera que hem tingut i comença a desesperar una mica. Sr. Hivern, crec que vostè i jo tindríem que parlar seriosament del tema. Pot vostè descansar ja i tornar al novembre que ve, la seva feina ara ja s’ha acabat, li toca al torn a la primavera. En fi, creuaré els dits a veure si passa aviat i torna el bon temps.

I que és el que es fa quan fa mal temps i fred a Suècia? Doncs anar al gimnàs. Mai abans d’arribar a Suècia m’hagués imaginat que hi hagués gent que es prengués tant en serio el tema del gimnàs i l’esport en general. De fet, aquí la persona rara és la que no va al gimnàs almenys 4 cops a la setmana o va a corre una horeta cada dia. Aquesta gent està obsessionada i tenen un fondo que dona moooolta enveja. Com que jo hem vull sentir integrada en la societat sueca també m’he apuntat al gimnàs, però no és el mateix. Estic rodejada de gent alta, ròssa i ulls blaus que corren un munt i hem deixen en ridícul… hard life! Però bueno, estic contenta de la meva progeressió. He passat d’aguantar 10 minuts i acabar patada a durar-ne 30 avui i acabar mes o menys bé (amb ganes de que s’acabi el món per uns instants però físicament be, jejeje). Almenys l’esforç està valent la pena i estic obtenint l’esperada recompensa.

gimnàs

gimnàs

Una altre opció a tenir en compte quan fa fred és dedicar el temps al “baking”, és a dir, a fer pastalets, muffins, kanelbullar, pastes, etc. I com que jo també hem vull integrar en aquest aspecte, avui el Kike i jo ens hem dedicat a fer cupcakes i la veritat és que el resultat final a estat molt bo.

Cupcakes que hem fet el Kike i jo

Amb raó amb tanta cultura de “fika” i de “baking” que hi ha en aquest país la gent desprès es mata a anar al gimnàs… la majoria de la gent no passaria per la porta si no fes res d’esport i es passessin el dia menjant pastes i els famosos “godis” (xuxeries). Suècia és dels majors consumidors de xuxeries del món, consumint-ne un total de 17 kilos per persona i any. De fet, el dissabte és el dia del “lörgadsgodis” és a dir, dissabte de xuxeries, i és obligat comprar xuxeries i menjar-ne. A qualsevol tenda que vagis, ja sigui un supermercat, un quiosc, una tenda d’articles varïs,etc. et trobaràs una secció enorme de xuxes. Vamos, que pernil pata negra no però xuxes a tutiplen. Aquests suecs…

Godis

Godis

Canviant de tema, fa un parell de dies vaig rebre una carta de la Universitat d’Estocolm donant-me la benvinguda com a nova estudiant del Màster en Banca i Finances. He estat donant un cop d’ull al campus i la veritat és que te molta bona pinta. L’escola de Business està situada en un lloc privilegiat just al costat d’un llac en uns edificis restaurats. Pel que he sentit és el millor campus de tots els que te la Universitat d’Estocolm. Yuhu! Hem sento privilegiada, jeje. La veritat és que ja tinc ganes de començar i veure com va la cosa.

Carta d'acceptació

Campus Business School (Stockholm's University)

Campus Business School (Stockholm's University)

Com a casa

El cap de setmana passat hem vaig decidir a provar de fer la “sopa de la iaia” per tal de sentir-me com a casa durant el dia del meu aniversari. Tot i que al principi no confiava gaire en que hem quedés una sopa com la que prepara la meva avia el resultat final va ser quasi bé excel·lent. Nomès l’oloreta que desprenia ja feia presagiar que el tema anava per bon camí, i així va ser. Va quedar un caldo gustós i consistent i la carn d’olla també va quedar en el seu punt (l’única pega va ser que no vaig preparar “pilota”, però bueno, el pròxim cop hem plantejaré el fer-la). De manera que tot i estant lluny de Barcelona vaig passar un aniversari com si estigués a casa. El Kike hem va comprar un pastel boníssim i un gatet (de peluix) perquè no trobi a faltar al Black i al Bolet. Tot això, junt amb les trucades per felicitar-me que vaig rebre de la família des d’Espanya i els regalets que he anat rebent per correu han fet d’aquest dia un aniversari perfecte.

Caldo de l'avia

Birthday Cake

I ara canviant de tema, sembla que per fi l’hivern ens ha deixat i les bones temperatures i el solet han arribat a Estocolm. Hem tingut uns dies fantàstics que feien impossible no sortir al carrer a donar una volta i gaudir del bon temps. Ahir el Kike i jo vam anar a donar una volta pel parc que hi ha al costat de casa i ja comença a ser una altre cosa. L’aigua del llac ja està pràcticament desglaçada al 100% i la platgeta que hi ha ens crida perquè ens enrecordem d’ella quan d’aquí unes setmanes les temperatures siguin més altes. La gespa comença ja també a despertar desprès de mesos glaçada sota les capes de neu i ja es comencen a veure als primers suecs fent pícnics i sortint a prendre una mica el sol.  La veritat és que aquest any la primavera ha arribat molt d’hora. L’any passat per aquestes dates encara estava tot cobert per uns quants centímetres de neu i temperatures de -10º a -5º.

Beach near home

Kike in the sunlight

Ara que setmana santa està pràcticament aquí, els suecs (que per aquests temes són molt friquis) comencen a decorar les cases i els jardins amb plumes de colors i ous de pascua. A qualsevol tenda que vagis et trobaràs uns pals llargs amb plumes al final (versió heavy de les plumes que a Catalunya fiquem a la mona de pasqua… aquí els suecs tot ho fan “a lo grande”) i figuretes amb forma de gallina, ous de pascua, etc… per ficar a tot arreu de la casa. A més a més, tot suec “que se precie” ha de rebre un ou replet de xocolatetes i llaminadures i menjar els famosos “semlor” durant la setmana de quaresma. Els “semlor” són un pastes farcides de nata i massapà (que jo per cert odio) més calòriques impossible. Personalment prefereix-ho mil cops més els “Kanelbullar” de tota la vida.

Plumes de pasqua

Ou de pasqua

Semlor

Suècia en el vocabulari Espanyol

Més d’una vegada haureu escoltat l’expressió “fer-se el suec”. Però quin és l’origen d’aquesta frase i perquè s’utilitza precisament el gentilici suec i no el de qualsevol altre país? L’expressió “fer-se el suec” fa referència a fer-se el boig, és a dir, fer com que no t’enteras d’algu o fer com si la cosa no anés amb tu. Hi ha moltes teories que intenten donar explicació a l’origen de la frase però la veritat és que no se sap realment d’on prové. N’hi ha una que assegura que es deu a l’actitud de les turistes sueques que venien a Espanya als anys 60 les quals mostraven una actitud pasotista i com que la cosa no anava amb elles quan “el macho español” intentava seduir-les posseït per la bellesa que desprenien aquelles deesses ròsses d’ulls blaus. Però tenint en compte que l’expressió fer-se el suec apareix escrit per primera vegada l’any 1841 no és possible que l’origen es remunti al 1960 (limitacions de l’espai-temps,…. Llàstima perquè aquesta explicació molava i reflexava molt be al típic moscardón pelma espanyol que hi ha a totes les platges en busca de guiris pes caçar). De les diferents teories que he llegit a mi la que més hem convenç és la que diu que Napoleó per tal d’invair Rússia va demanar ajuda al rei de Suècia perquè passes a ser un dels seus aliats. El rei de Suècia veia molt perillosa aquesta posició però no s’atrevia a dir-li que no degut a la bona relació diplomàtica que tenien (cosa que no m’estranya gens, aquest és clarament el caràcter suec….). El rei li va demanar a un dels seus diplomàtic que se les ingeniés per refusar l’oferta però sense provocar l’ira de Napoleó. L’estratègia que va seguir el diplomàtic va ser la següent: argumentant el desconeixement del idioma francès  feia traduir una i una altre vegada quins eren els propòsits francesos i al redactar els punts del tractat d’aliança, s’equivocava constantment  per tenir que tornar a començar de nou. Finalment Napoleó, cansat, va desistir de demanar l’ajuda sueca. Jo com he dit hem decanto més per aquesta teoria primerament perquè és la que més encaixa amb el tema de dates i segon perquè descriu a la perfecció el caràcter suec. Els suecs sempre intenten evitar el conflicte i no s’atreveixen a mullar-se per dir que no o contradir a algú. Si veuen que una resposta seva et pot sentar malament o be faran que no t’han escoltat i canviaran de tema o assentiran amb un dels seus “jaha” encara que no estiguin d’acord amb el que tu dius o els hi desagradi.

Un altre terme conegut relacionat amb Suècia és l’anomenat “síndrome d’Estocolm” que fa referència a aquella situació en la que la víctima d’un segrest desenvolupa una reacció de complicitat envers el segrestador. En ocasions fins i tot la persona segrestada pot acabar ajudant als seus captors a aconseguir els seu objectius o despistar a la policia. L’origen d’aquest terme es deu a un fet que va succeir a la ciutat d’Estocolm l’any 1973 quan es va produir un atracament a un banc de la ciutat. Un total de quatre persones van ser preses com a ostatges durant els 6 dies que va durar l’atracament i posterior negociació amb la policia. El cas és que una de les ostatges es va resistir al rescat i es va negar a testificar contra els captors i fins i tot es van treure algunes fotografies on es veia a la dona donan’t-li un petó a un dels atracadors (anys més tard inclús iniciarien una relació sentimental… vamos, que suecs tenien que ser. Així de rarets són…) cosa que va motivar l’encunyament del terme “Síndrome d’Estocolm”.