Una setmaneta intensa

La veritat és que aquesta setmana ha donat molt de si. Va començar ja interessant amb la puja que vam fer pel pis de Solna per valor de 1.650.000 corones sueques. Com el tema del lloguer a Estocolm està molt complicat (com ja vaig comentar en entrades anteriors hi ha cues d’espera de fins a 20 anys a certes zones de la ciutat), en moltes ocasions l’única opció que et queda és comprar. I com a nosaltres ens agrada integrant-se en tots els sentits ens hem embarcat també en aquesta aventura, jeje. Tot anava lligat fins el dijous, la nostra aposta pel pis era la més alta i semblava que ja casi el teníem. Mira que som ingenus… la tarda del dijous va ser una batalla contra un altre noi que també volia el pis. Ens va superar la nostra aposta inicial, nosaltres vam tornar a superar la seva, ell un altre cop ens va superar i així fins que vam fer una aposta per 1.750.000 i es va rajar. Yuhuuuu! Pis nostreeee! Espanyolitos 1 – Estocolmense 0! Oh yeah!

El pis es troba a Solna, a uns 10 minuts caminant de l’estació de metro Solna Centrum, a 6 minuts de l’estació de tren de Solna i a 4 minuts de l’estació d’autobusos. Vaja, que estem ben comunicats. És una construcció dels 70 però el pis ha estat reformat aquest mateix 2012, així que fantàstic. Te uns 57 m² però molt ben aprofitats i 100% habitables, sense passadissos ni punts morts. A més te un balconet que els dies de sol donarà molt de si. Ja tinc ganes de que arribi el dia 1 de juny per mudar-nos! I com una cosa així s’havia de celebrar el divendres vam anar el Kike, l’Anna i el Claes a sopar al Köttbaren. Nosaltres no hi havíem estat mai i la veritat és que està molt be, vaja que repetirem segur, jeje. Moltes gràcies nois per la tarda/nit del divendres, va estar molt be 🙂 Ara queda cel·lebrar-ho amb la resta de les noietes catalanes per Estocolm, tot i que el dimecres a la nit ja vam fer un “preludio” la Natàlia, la Marta, la Lorena, la Laura, el Kike (infiltrat) i jo, i vam anar a sopar al Vapiano. Nyaaam.

Anna, Claes i jo en el Köttbaren

Kike, Claes i jo en el Köttbaren

Marta, Natàlia, Lorena, Laura i jo en el Vapiano (el Kike feia la foto :p)

I ara canviant de tema, quin dia més macu que ha fet avui! A les 5 del matí ja feia un sol que increïble, no hi havia ni un núvol (tot i que sent sincers cap a la tarda s’ha emboirat una mica, però bueno, un detall sense importància, jeje). Aprofitant aquest magnífic dia el Kike i jo hem anat a la illa de Långholmen a donar una volta. Mira que la tenim al costat de casa però no hi havíem anat mai encara! Te uns paissatges molt bonics i dona un gust caminar per allà… i fins i tot te una platjeta de sorra! Com a curiositat, per aquells que no ho sapigueu, a l’illa de Långholmen és on antigament hi havia la presó d’Estocolm. L’antic edifici de la presó encara es troba a l’illa i a estat reformat i transformat en un hotel/hostal mantenint les característiques típiques d’una presó, és a dir, les habitacions són cel·les.  Per acabar de rematar el dia hem anat a corre i he fet rècord personal: 8.81km and 55 minuts, yessss! Hem sento realitzada, jaja. Vaja una setmana completeta, ja me’n puc anar a dormir tranquila.

Cafetería de la presó de Långholmen

Kike-Lagartija-Esquirol

Platja de Långholmen

Kike prenent el sol a les roques de Långholmen

Valborg

Obro aquesta entrada parlant del “Valborg”, festivitat sueca celebrada el 30 d’abril. El Valborg provè històricament de les celebracions vikingues a la fertilitat on l’arribada de la primavera es celebrava amb l’encesa de fogueres a la nit. El propòsit de les fogueres no era un altre que el d’espantar als esperits malignes i a les bruixes.

Avui en dia el Valborg es continua celebrant encenent fogueres a tot arreu del país i la comunitat sueca s’ajunta per ballar, cantar i beure. La celebració comença pel matí, on a moltes parts del país es mengen maduixes i es beu champagne per esmorzar. Cap a la tarda els suecs van cap als parcs per fer picnics i encendre barbacoes i a mesura que el sol es va ponent, van tirant cap alguna de les diverses fogueres que hi ha escampades per les ciutats. Nosaltres vam anar a la foguera de Riddarholmen, al costat de Gamla Stan, i la veritat és que estava a petar de gent (sembla ser que els suecs deixen de ser antisocials per un dia, jeje). El discurs abans de la foguera va ser etern i la banda de música era un conyazo… semblava més aviat un velatori que una celebració. Algú els hi ha d’explicar a aquesta gent que en situacions com aquesta la música ha de ser alegre, que estem celebrant l’arribada de la primavera, la fi del fred! Sembla que els hi sàpiga greu i tot deixar la neu enrere home…! Però be, apart d’aquest detall, l’encesa de la foguera va estar be. Era una foguera bastant gran i el paisatge que hi havia de fons amb l’ajuntament i la posta de sol ho feien molt bonic.

Foguera a Riddarholmen

Vistes a l’ajuntament des de Riddarholmen

El dimarts vam anar a Kungsträdgården a veure les flors florides dels cirarers. La veritat és que era súper maco i amb el dia tant esplèndid que feia encara lluïa tot més. Nosaltres vam comprar unes empanades xilenes que hi havia en una paradeta del parc i ens vam asseure en un dels bancs sota els arbres. Que be que s’estava! Hagués pogut estar allà assentada durant hores.

Jo sota els cirares florits

Cirarers

I canviant de tema. Ahir hem va arribar la guitarra (bueno en veritat es veu que feia dies que estava a correus però se’ls hi havia oblidat enviar-me la notificació…). És súper xula i sona moooolt bé 🙂 Tenia mono de tocar la guitarra desprès de tant de temps. L’únic que fa mandra (i mal) és el tenir que passar un altre cop per tot el procés de formació de “callos” en els dits… però be, és el que toca, jejeje.

Guitarra nova 🙂

Des de Munich

Avui actualitzo el blog des de Munich, ciutat situada a la Baviera alemanya. Per aquells que no hi hagueu estat us la recomano al 100% doncs és una ciutat fantàstica. A mi personalment m’està agradant més que Berlín, la trobo més esplèndida i ben cuidada. Els edificis són impressionants, i no només els que apareixen en les guies de viatge com a punts d’interès sinó pràcticament tots. Gairebé tots els edificis de la ciutat tenen detalls que val la pena parar-se a mirar-los… vaja, que et podries estar tot el dia fent fotos.

Jo posant amb els vestis típics 😛

Er Kikeeee

El temps ens està acompanyant molt. Tant ahir com avui hem tingut temperatures molt altes (uns 22º-25º) que la veritat és que venint des de Suècia s’agreixen (el dimarts quan vam sortir d’Estocolm plovia i teníem 6º). Ens hem patejat pràcticament tota la ciutat, fins el punt de que tinc els peus plens de butllofes… espero que demà no hem facin mal i pugui continuar amb la visita. Els llocs que he visitat de moment i que més m’han agradat són:

–       Marienplatz: És la plaça central de la ciutat i és on està situat l’ajuntament.

Ajuntament

–       Hofbräuhaus: És dels restaurants més populars de Munich. A l’entrar et transporta automàticament als temps de l’antiga baviera, amb els camarers i camareres vestits amb el trajes típics de la zona i portant unes 8 jarres de cervesa a la mà a la vegada (cada dia es serveixen més de 10000 litres de cervesa). És enorme i te varies sales amb taules llargues de fusta on disfrutar d’una bona mass (jerra d’un litre de cervesa). El Hofbräuhaus es va inaugurar 400 anys enrere i va ser on es va iniciar el moviment nazi.

Kike amb un mass en el restaurant Hofbräuhaus

–       Viktualienmarkt: Es tracta d’un mercat a l’aire lliure on pots trobar pràcticament de tot, des de fruita i verdura fins a peix i salsitxes alemanes passant per productes exòtics i de decoració. I parlant de salsitxes, la que és típica aquí és la Weißwurst, que és una salsitxa blanca cuita. Tradicionalment es fan durant la matinada i es consumeixen al matí per esmorzar en els mercats i tabernes amb mostassa.

Una de les parades del mercat

Alemanys bebent cervesa i menjant WeiBurst en el mercat

 

–       Englische Garten: És un parc enorme situat al mig de la ciutat. Hi ha un riu que el travessa on hi ha gent fent surf, molt guai la veritat. Si camines cap al fons del parc et trobaràs amb el “Monopteros” i la “Chinesischer Turm (torre china)”. Val la pena dedicar-li una horeta (per cert, si fa bon temps com avui pots veure als alemans estirats a la gespa prenen al sol tal y como Dios los trajo al mundo… aquests alemans no es tallen, jejeje)

Gent fent surf en el riu

Chinesischer Turm

Encara no hem decidit que veurem demà quan el Kike acabi de treballar ni el dissabte, volíem anar al castell de Neuschwanstein que per les fotos i el que hem llegit és espectacular i que és el que va utilitzar Walt Disney per inspirar-se en el disseny del castell de Disneyland. El camp de concentració de Dachau i el camp del Bayern de Munich, el Alianz Arena, també entren com a possibilitats… està clar que a tot no arribarem per falta de temps, així que ens haurem de decidir per on tirar.

Neuschwanstein Castle (aquesta foto no és meva)

PD: Anda que no van celebrar ni res els alemanys ahir la victòria del Bayern contra el Madrid, jaja. Si és que quan es tracta de futbol els alemanys trenquen amb la coraça estricte que porten posada tot el dia a sobre i es transformen en un garrulillos 😛

Barça – Madrid

Fa ja uns dies que no escric res al blog, no per falta de ganes sinó més aviat perquè no m’ha passat gaire cosa nova últimament. Però avui l’ocasió s’ho mereix: a les 20.00 al Camp Nou, Barça-Madrid! Quins nervis i que malament que ho estic passant ja! Espero que guanyem perquè sinó a mi hem pot donar alguna cosa… sort que veurè el partit envoltada de gent i en cas de que hem doni un infart podran avisar a una ambulància (o millor a un taxi si realment volen que arribi en vida a l’hospital. I és que si hi ha una cosa que no funciona be a Suècia és el tema de les ambulancies. Tarden moltíssim en arribar (i això si finalment arriben, que hi ha cops que ni es presenten). Considerat afortuant si al cap de 30 minuts de trucar la ambulància ha arribat. En canvi els taxis son súper efectius… és igual l’hora o on estiguis. Tu truques a un taxi i amb 2 minuts el tens allà). Anirem a veure el partit a casa de l’Anna i ens reunirem tot el grupillo catalano-culè per animar al barça i fer pinya (amb l’excepció del merengón del Kike, que el deixem venir però sempre i quan es comporti i no animi massa al Madrid, jeje). La noche promete, bon ambient i bona gent. Visca el Barça!

Camiseta cortesia de l'Anna Corella 😛

I bé, canviant una mica de tema i deixant els colors i sentiments blaugranes en un racó per uns minuts, el pròxim dimarts 24 d’abril anem a Munich! Yuhuuuu! La veritat és que ja en tinc ganes, em fa una il·lusió tremenda anar caminant pel carrer i veure les típiques coses que no tindrien que faltar mai en una ciutat com déu mana (com per exemple els Starbucks. La veritat és que no entenc com s’ho fan els suecs per sobreviure sense el White Chocolate Mocha). A veure que tal és Munich però de moment per les fotos que he anat veient i el que he llegit te molt bona pinta. A més a més, el dimarts juguen el Madrid versus el Bayer de Munich així que podré celebrar en territori germano l’eliminatoria del Madrid a la Champions. Millor impossible vaja 😛 Quan torni del viatge ja tornaré a actualitzar explicant una mica com a anat el viatge (i adjuntaré una foto del Kike plorant per la derrota del seu estimat Madrid, jijiji)

Apunt cultural: Ahir estava llegint les noticies sueques en el diari i una de les noticies deia que havien fet fora a un policia per acceptar un suborn… i direu, si és que al final tots estem fets de la mateixa pasta, la pela es la pela. Doncs be, el cas és que el suborn en qüestió va consistir en comprar-li una amanida que costava 6 euros al policia per dinar. Que trist, si es que aquests suecs son frikis de debò… a mi m’intenten subornar comprant-me una amanida i l’únic que podria fer és riurem del pobre pringadillo.

Com a casa

El cap de setmana passat hem vaig decidir a provar de fer la “sopa de la iaia” per tal de sentir-me com a casa durant el dia del meu aniversari. Tot i que al principi no confiava gaire en que hem quedés una sopa com la que prepara la meva avia el resultat final va ser quasi bé excel·lent. Nomès l’oloreta que desprenia ja feia presagiar que el tema anava per bon camí, i així va ser. Va quedar un caldo gustós i consistent i la carn d’olla també va quedar en el seu punt (l’única pega va ser que no vaig preparar “pilota”, però bueno, el pròxim cop hem plantejaré el fer-la). De manera que tot i estant lluny de Barcelona vaig passar un aniversari com si estigués a casa. El Kike hem va comprar un pastel boníssim i un gatet (de peluix) perquè no trobi a faltar al Black i al Bolet. Tot això, junt amb les trucades per felicitar-me que vaig rebre de la família des d’Espanya i els regalets que he anat rebent per correu han fet d’aquest dia un aniversari perfecte.

Caldo de l'avia

Birthday Cake

I ara canviant de tema, sembla que per fi l’hivern ens ha deixat i les bones temperatures i el solet han arribat a Estocolm. Hem tingut uns dies fantàstics que feien impossible no sortir al carrer a donar una volta i gaudir del bon temps. Ahir el Kike i jo vam anar a donar una volta pel parc que hi ha al costat de casa i ja comença a ser una altre cosa. L’aigua del llac ja està pràcticament desglaçada al 100% i la platgeta que hi ha ens crida perquè ens enrecordem d’ella quan d’aquí unes setmanes les temperatures siguin més altes. La gespa comença ja també a despertar desprès de mesos glaçada sota les capes de neu i ja es comencen a veure als primers suecs fent pícnics i sortint a prendre una mica el sol.  La veritat és que aquest any la primavera ha arribat molt d’hora. L’any passat per aquestes dates encara estava tot cobert per uns quants centímetres de neu i temperatures de -10º a -5º.

Beach near home

Kike in the sunlight

Ara que setmana santa està pràcticament aquí, els suecs (que per aquests temes són molt friquis) comencen a decorar les cases i els jardins amb plumes de colors i ous de pascua. A qualsevol tenda que vagis et trobaràs uns pals llargs amb plumes al final (versió heavy de les plumes que a Catalunya fiquem a la mona de pasqua… aquí els suecs tot ho fan “a lo grande”) i figuretes amb forma de gallina, ous de pascua, etc… per ficar a tot arreu de la casa. A més a més, tot suec “que se precie” ha de rebre un ou replet de xocolatetes i llaminadures i menjar els famosos “semlor” durant la setmana de quaresma. Els “semlor” són un pastes farcides de nata i massapà (que jo per cert odio) més calòriques impossible. Personalment prefereix-ho mil cops més els “Kanelbullar” de tota la vida.

Plumes de pasqua

Ou de pasqua

Semlor

Recapitulem

Que be que senta prendres un te ben calent mentre veus nevar a traves de la finestra. La veritat és que a aquest hivern li a costat arrencar i ficar-se a nevar però fa ja unes setmanes que de tant en tant va nevant i aquesta passada nit s’hi a ficat amb ganes i ha deixat un paisatge blanc, blanc i amb un gruix de neu raonable.

Vistes des de la meva finestre de la nevada d'aquesta nit.

Demà, dia 23 de gener començo la universitat una altra vegada. Aquest cop ho faig com a alumna de màster en el programa d’Economia de la universitat de Södertörns. Fa un parell de setmanes vaig anar a donar una ullada a les instal·lacions i la veritat és que tenen bona pinta. Es tracta d’una universitat nova, situada al costat de l’estació de Flemingsberg (al sud-oest d’Estocolm). Tot i que no era el programa de màster que volia fer des d’un principi, la veritat és que tinc bastantes ganes de començar i veure com és la gent amb la que coincidiré en les classes i el campus. 6 mesos de semi-inactivitat m’han fet agafar unes ganes boges de ficar-me a estudiar una altre vegada (serè masoca?). Per altra banda, he enviat ja també l’altre aplicació per cursar l’any que ve el màster de Finances i Banca a la Universitat d’Estocolm. El procés de selecció s’allarga fins l’abril així que encara queda molt de temps fins que sàpiga si m’accepten o no. Creuarem els dits, jeje.

Per una altre banda, algú sap com fer que sobrevisquin unes plantes aromàtiques? Fa cosa de dues setmanes vaig comprar una menta, una albahaca i un romaní per utilitzar-les per cuinar. Amb tot el carinyu del món vaig comprar tres macetes súper maques i les vaig trasplantar perquè creixessin bé i no en la mini maceta on les havia comprat. Al cap de dos dies estaven que donaven fàstic… totes musties, amb les fulles marrons i sense vida. És el tercer cop que s’hem moren plantes aromàtiques i no se que fer… És veritat que tant jo com el Kike tenim un do per assassinar plantes (el Kike inclús es va carregar un arbret d’aquests petits d’interior) però creia que jo poc a poc anava millorant. Inclús vaig comprar un parell de nercissos al Lidel pel 1 euro que donaven pena i al cap d’una setmana un d’ells dona ja goig!

Narcisos i plantes aromàtiques

Abans de finalitzar aquesta nova entrada, voldria:

1-    Desitjar-li al Kike una bona setmana per Lisboa. Si, si… el seu treball és un xollo! Ja m’agradaria a mi viatjar com ho fa ell! Això si, m’ha comprat el nou joc del Zelda perquè hem distregui durant aquests dies que ell m’ha abandonat J I sobretot… Kike! Enrecordat de comprar la tassa de l’Starbucks de Lisboa

2-    Desitjar-li a la Merlès un bon aniversari! I és que demà la noieta se’ns fa gran i compleix 24 añazos! Ains Merlès, com passa el temps! Quan baixi a Barcelona ho hem de celebrar… encara que sigui Juliol! Estirat les orelles 24 vegades de part meva 😛

Celebració dels 4 cumples de l'any passat.

De nou a Estocolm

Ja tornem a estar per terres sueques desprès de passar dues setmanes a Espanya celebrant les festes de Nadal. Han estat unes setmanes fantàstiques que m’han fet recordar lo bonica que es Catalunya, que bona que és la cuina espanyola i com es troben a faltar la família i els amics.

Han sigut uns dies que han donat per fer una mica de tot: visitar a la família, fer una mini quedada post-erasmus amb les Nuries, el Jordi, el Paul, el Kike, i jo (i el Carlos i la Merlès com intrusos, jeje), anar de compres per Barcelona i recordar com és una ciutat de veritat, gaudir del bon temps i dels amics, quedar per fer cafetons amb la meva amiga de tota la vida, la Merlès… Vaja, que han sigut uns dies que tot i que s’han fet curs han estat intensos. Tot i que m’agrada molt viure a Estocolm haig de reconèixer que es troba a faltar la terra (i encara més quan deixes els 16ºC de Barcelona per els -7ºC actuals d’Estocolm, jeje) però be, suposo que estar tants dies lluny sense gaudir del que tens a casa també fa que quan hi tornes ho agafis amb més ganes i energies i ho disfrutis al màxim.

Begues, Nadal 2011/2012

Merlès amb el pintxo xungo 😛

I com he disfrutat del menjar durant aquestes festes (encara que ara tocarà cuidar-se uns dies… jeje)!!! Del galets, carn d’olla i els canelons de la iaia (que és el meu plat preferit i hem moria de ganes de menjar-ne), del gran tiberi de cap d’any a casa dels pares del Kike, i del peixet i gambes a casa de l’altre iaia! I de la companyia de la família i l’alegria que es desprèn sempre quan arriben aquestes dates! Si es que no hi ha res com tornar a casa per Nadal…Quina raó tenien els dels turrones El Almendro!

Galets de Nadal

Carn d'olla

Pinchos!!! MMmmm, com els trobava a faltar!

L’única cosa que m’ha faltat per fer durant aquests dies ha estat poder aprofitar les rebaixes per anar de compres… llàstima. Però be, el sobrepes que portava a les maletes va evitar que hem gastes tot el finançament que havia rebut per Nadal (de manera que pensa’t-ho be, potser tampoc ha estat una cosa tan negativa). 26kg hem pesava la maleta quan només podia pesar-ne 23… La pròxima vegada m’haig de plantejar seriosament si és necessari emportar-me una xarcuteria sencera a la maleta, jeje. Però be, veient que la del Kike pesava 32kg lo meu sembla una broma. De manera que per treure’m aquesta espina de les rebaixes que tinc clavada hem despedeixo! Me’n vaig de compres per Estocolm!

I per Nadal, a Barcelona

Demà tornem a casa a passar les festes de Nadal amb la família (si,si como el turrón que vuelve a casa por Navidad) i la veritat és que ja en tinc moltíssimes ganes! Ja fa mig any que no trepitgem terres catalanes i es troba a faltar… serà que la terra tira 🙂 A més a més haig de reconèixer que tinc bastant mono de menjar turró Suchard, jeje.

Sortim demà sobre les 15.30 de l’aeroport d’Arlanda i en un principi arribarem sobre les 19.00 a Barcelona amb Spanair. Espero que aquest any no passi el mateix que ens va passar l’any passat per Nadal. El dia que sortíem estava nevant moltíssim i s’estaven cancel·lant molts vols. El nostre, que tenia prevista la sortida sobre les 06.00 del matí i tenia que arribar a Barcelona a les 09.30, no presentava cap canvi. Vam pujar a l’avió i allò era un caos… l’avió anava súper ple i amb molts crios. La gent portava molt equipatge de mà i tot no cabia en els compartiments de manera que es va optar per deixar l’equipatge que no cabia en el passadís de l’avió. Entre una cosa i una altre (i que els suecs la veritat és que es prenen amb molta calma lo d’entrar a l’aviò i ficar-se còmodes) l’avió no es va començar a moure fins les 06.30 i quan ja estàvem encarant la pista per sortir, de sobte van parar l’avió. El pilot ens va comunicar que s’acabaven d’adonar que hi havia un porta que no tancava be i que teníem que esperar al mecànic. Entre esperar a que vingués el mecànic, que mires on estava el problema i intentar arreglar-lo ens vam estar assentats a l’aviò esperant cosa d’una hora i mitja més. Al final el pilot ens va comunicar que teníem que canviar d’aviò, ens van fer baixar a tots i vam tenir que anar cap a la nova porta d’embarcament. Mitja hora més tard ja estàvem tornant a embarcar i tot el procés i caos del principi es tornava a repetir. A més a més, com que estàvem agafant un avió que tenien de repuesto ens vam tenir que estar cosa d’una hora esperant a que li tiressin tots els líquids necessaris i el descongelessin convenientment (penseu que devíem estar a -15º i jo de fet, quan el vaig veure des de fora hem vaig realment preguntar si aquella cosa completament glaçada, plena de neu i estel·lectites podria volar). Al final vam sortir sobre les 11 i el vol es va fer moooooolt llarg amb tots els nens nerviosos, cridant, plorant i donant patades als seients. Però be, aquest any gairebé no a nevat, així que a no ser que demà ens sorprengui una turmenta de neu no hauria d’haver-hi cap problema.

Nevada setmana passada

Aspecte a dia d'avui

Per celebrar que avui era per nosaltres l’últim dia de l’any a Estocolm hem anat a menjar sushis. Es tracta del restaurant Svenska Sushi Köket i fins ara preparen el millor sushi que he menjat mai! Està realment deliciós i la presentació del plat és perfecte.

Sushi a l'Svenska Sushi Köket

I ha sigut precisament quan anàvem caminant cap al restaurant que ens hem trobat amb aquest cérvol de la fotografia! Aquesta és una de les coses de Suècia que m’encanta. El trobar-te aquest tipus d’animals a la mateixa ciutat d’Estocolm no te preu.

Cèrvol

Cèrvol

Cap de Setmana de Compres i d’Ikea

Aquest cap de setmana no hem parat quiets. Fa cosa de dues setmanes ens vam canviar de pis i fins a dia d’avui hem anat muntant mobles, desempaquetant caixes, guardant roba, etc… Poc a poc el pis va agafant forma i es va fent acollidor, tot i que haig de reconèixer que el primer dia quan vaig veure com estava el pis després d’haver entrat tots els bultos de la mudança hem vaig espantar. Semblava impossible que tot el que teníem a l’anterior pis (que tenia dues habitacions més que aquest) càpigues en l’actual pis de Hornstull. Però si, gràcies a la meva excel·lent visió de l’espai i al talent del Kike donant cops per muntar mobles de l’Ikea, vam aconseguir ficar-ho tot i que quedes curiós 😛

Primer dia en el nou pis

Kike jugant amb la làmpara-medusa

Avui hem tornat a anar a l’Ikea perquè necessitàvem comprar un altre moble i algunes cosetes per fer més acollidor el pis. Apart d’un moble gran per guardar la roba, d’una tauleta pel rebedor i d’un moble pel lavabo, hem comprat també una planta gegant i un quadro súper xulo de Londres.

Quadro Londres

Tot i que s’agraeix que existeixi una tenda com l’Ikea on es poden comprar mobles decents per un preu raonable hem sorgeixen dues grans preguntes: 1) Perquè sempre ens sobren peces a l’acabar de muntar el moble si seguim totes les indicacions? L’últim cop que vam muntar el llit ens va sobrar un clau d’uns 10 cm de llarg que tenia pinta de ser important. Pel que fa al moble de la tele, tres quarts del mateix. Som només nosaltres o al reste de la gent que compra a l’Ikea li passa el mateix? 2) Senyors de l’Ikea, sabem que els seus mobles són barats però hem podrien aclarir perquè sempre que es compra un moble que té forats per ficar-li tacos de fusta costa un ronyó poder-los encaixar? Perquè alguns entren amb una facilitat pasmosa i d’altres t’has de deixar els punys i els genolls per fer-los entrar? No hauria de costar el mateix si en un principi tenen el mateix diàmetre tant tacos com forats?

Kike intentant fer encaixar totes les peces.

Com que ja queda res pel Nadal, ahir vam pensar en anar a comprar un arbre de Nadal perquè la joia del Nadal inundés la nostra nova llar 😛 Volíem comprar el típic arbre de Nadal de plàstic per tres motius: 1) Així el podem utilitzar varis anys 2) No embruta (ja fa bastanta mandra netejar, tampoc cal que ho fiquem més complicat) i 3) Després no l’hem de llençar. I aquesta última raó és definitivament la més important doncs el sistema d’escombraries d’Estocolm és de lo més estrany que he vist mai. Aquí no hi ha les típiques escombraries com les que hi ha a Espanya on tires pràcticament el que vols, només pots tirar a les escombraries coses que tinguin un diàmetre no superior a uns 35 cm… i això sincerament és una tocada d’ous. Tot el que superi aquest diàmetre ho has de portar a la deixalleria que està al quinto pinto i on si no tens cotxe doncs òbviament no hi pots anar. I sincerament, no hem veig passejant-me amb l’arbre de nadal de dos metres pel metro, fent transbordo al bus, etc… Així que ens vam decantar per un arbre de plàstic i… que passa amb vosaltres gent de Suècia??? Aquí no hi ha arbres de plàstic o que?! Mira que hem mirat a llocs però no n’hem trobat, tots els que hi han són arbres de veritat. La setmana que ve farem una nova ronda a veure si n’aconseguim trobar però el tema pinta complicat.